Pujar el preu no sempre millora el mes. La tarifa útil és la que encaixa amb vivendes semblants a la teva, amb els dies que realment pots vendre i amb el que queda després de les despeses.
Una mitjana nacional no és el preu del teu pis
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) va publicar el febrer de 2026 un balanç provisional de 2025: l'Índex de Preus d'Apartaments Turístics va pujar un 3,4 % de mitjana anual al conjunt d'Espanya. En aquesta mateixa estadística, les pernoctacions van créixer un 5,9 %.
Són dos indicadors diferents: un parla de preus i l'altre, del volum de nits. La dada és nacional de 2025, no el preu mitjà de Barcelona ni del Maresme, ni de totes les vivendes anunciades a plataformes. Serveix com a context, no com a tarifa del teu anunci. Font: INE.
Comença per allotjaments comparables
Tria anuncis del mateix municipi, amb una capacitat semblant, un entorn similar i un equipament proper al teu. Un estudi per a dues persones i un pis de tres dormitoris no competeixen pel mateix viatger, encara que estiguin a dues cantonades.
Mira el preu total de l'estada, no només la nit. Neteja, nits mínimes i cancel·lació canvien el que paga l'hoste. Un anunci barat pot sortir més car en completar la reserva.
Revisa la teva demanda, no només la dels altres
Anota quantes nits tens venudes, amb quina antelació i a quin preu. Separa caps de setmana, dies laborables i períodes de més moviment. Una mitjana anual amaga setmanes molt diferents.
Si el calendari s'omple amb molta antelació, pots provar una tarifa una mica més alta en aquestes dates. Si es queda obert a pocs dies vista, potser el preu està per sobre del que demana aquella setmana.
Ajusta per dates, no amb una xifra per a tot l'any
Ponts, estiu, esdeveniments locals o mesos més fluixos no es comporten igual. Té sentit tenir un preu base i moure'l segons el calendari, sempre mirant també l'ocupació.
Si la teva vivenda és a Mataró, Argentona o un altre municipi del Maresme, convé mirar l'any complet: temporada alta, entretemps i mesos més tranquils. Inclou des del principi els dies d'ús propi, de manteniment o de tancament. Aquests buits no es venen. Un calendari amb tres escenaris —prudent, central i favorable— ajuda a veure si el preu aguanta l'any, no només l'agost.
L'ingrés del mes importa més que la nit més cara
Exemple il·lustratiu, no un resultat de mercat ni d'un client de hoclau: 20 nits a 100 € sumen 2.000 €. 15 nits a 120 € sumen 1.800 €. La segona tarifa és més alta; el mes, no.
Si canvien les estades, canvien les neteges i, sovint, les comissions. Valora ingressos i ocupació junts, i després resta el que costa operar. El bon preu és el que sosté el mes, no el que queda millor a l'anunci.
Una notícia nacional ajuda a fer-se millors preguntes. La decisió segueix sent de la teva vivenda, la teva zona i les teves xifres.